domingo, 21 de marzo de 2010

Miedo me da

El viernes pasado estuve en unas jornadas: "Visibilitzar o marcar? Representar el gènere en la llengua catalana" en las que el público, supuestamente progresista, se inclinaba de forma mayoritaria por el "masculino inclusivo", se vino a decir que las que defendemos un lenguaje no sexista "tenemos la piel muy fina" y cuando se me ocurrió insinuar qué pasaría si el inclusivo fuera el femenino, la directora del encuentro, Sra. Carme Junyent, me aleccionó respondiendo que hay, al menos, dos lenguas en el mundo en las que se da ese caso y -atentas chicas- "no-pasa-nada". Fantástico cambiemos al genérico femenino en todas las lenguas latinas y tan contentas todas*. (*ojo, femenino inclusivo)
A la directora de TV3 se la califica (y son socialistas), no de mala profesional o de arrogante (que a veces lo es) sino de "mal follada" por una entrevista, al parecer, demasiado incisiva al president de la Generalitat. En el caso Jon Anza, no se permitió al forense de la familia participar en la utopsia (como era de esperar, el resultado fue muerte natural "por la grave enfermedad que sufría") .Y para colmo -que podría seguir-, en pleno centro de Roma, las masas aclaman a Berlusconi: "Silvio, eres más grande que Julio Cesar".
Todo en conjunto ¿no os da un poco de yuyu? A mí sí.

6 comentarios:

Flavia Company dijo...

Yuyu total. Total. Totala. En fin... sigamos militando y con el mazo dando, ¿no? Abrazo.

Xavier Lasauca i Cisa dijo...

Hola Isabel! Jo també vaig assistir-hi i em va sorprendre el grau d'adhesió que tenia el genèric masculí (tinguem en compte, però, que qui organitzava l'acte jugava a casa i va portar-hi persones afins). Sincerament els seus arguments no em van convèncer ni pel contingut ni -sobretot- per la forma, que en algun moment vaig trobar un xic desconsiderada. Em moc en un àmbit professional (Comissionat per a Universitats i Recerca, Generalitat de Catalunya) vinculat a la ciència i la tecnologia, que és un àmbit, com saps, on la dona pateix una gran invisibilització. Quan nosaltres comuniquem alguna notícia o modifiquem el nostre web, emprem formes com ara "el personal investigador", "les persones expertes" o "la ciutadania", en comptes d'"els investigadors", "els experts" o "els ciutadans", i ho fem per convicció i per tal de visibilitzar la tasca de les dones científiques i tecnòlogues. Creiem que utilitzar en aquest cas el genèric masculí només contribuiria a perpetuar el desequilibri existent entre homes i dones en el món de la recerca.

Flora Nadal dijo...

Jo vaig anar a la jornada que, per cert, es deia "Repensar" i no "representar" el gènere. Pel que recordo, no tan sols no et van "aleccionar" sinó que la moderadora et va demanar permís per respondre perquè no li havies fet cap pregunta. I no va dir que en aquestes llengües "no passa nada" sinó que les comunitats que les parlen són masclistes com totes.
A mi si que em fa por l'estalinisme que, a més, té arguments tan pobres com els que van fer servir les defensores (femení inclusiu) del llenguatge no sexista. Si volem trobar solucions, ens cal escoltar.

Davantals Ceci&Moia dijo...

Chapeau!
Carla

Isabel Franc dijo...

Demano disculpes per l'errada, tens raó Flora era "repensar". En quan als comentaris, potser cada orella escolta i sent el que l'interessa, en qualsevol cas, estic en contra de tota mena d'estalinismes i de faltes de respecte i no em va semblar un to adequat el que es va utilitzar amb una estudiosa com la Eulàlia Lledó. Potser els meus arguments si eren pobres però els d'altres no i exemples paròdic a favor i en contra n'hi un munt. Escoltem-nos, sí, totes i tots, i com diu en Xavier (gràcies noi) intentem, al menys, desfer els desequilibris.

oceanomaster dijo...

El tema del "masculino inclusivo", aunque no sé por qué adoro el "femenino inclusivo" me da hasta paz. Me resulta complicado.
Mi ejemplo es que en mi mismo "coco" tengo el siguiente dilema.
Soy Matematico/a. Mi profesion es investigador/a. Pero si digo que soy Matematica parece que soy toda la rama de las Matematicas... el adjetivo Matematica. :S Y ¿no os pasa todavía que cuando decís una profesión que siempre habeis escuchado en masculino inclusivo (que en realidad no incluia porque no había mujeres en la profesión) parece que en femenino es "menos"?

Es complicado.

Si hay lenguas que usan el femenino inclusivo o incluso que no diferencian bragas de calzoncillos (vease el portugués). A mi me gustaría tanto la solución del femenino inclusivo como (ya antes) cambiar la mentalidad y realmente pensar que una mujer es tan buena profesional como un hombre. Pero de verdad de la buena ¿eh?
Abrazos!

P.D. para miedos, ¿incluimos la muerte del presidente polaco?